Xerrada de Protecció Radiològica en Radiodiagnòstic

Va ser divendres 5 de febrer a càrrec de Carles Muñoz i Montplet del Servei de protecció radiològica de l'Hospital universitari Dr. Josep Trueta.

L’Agència internacional d’energia atòmica (IAEA) defineix la protecció radiològica com “una eina de gestió de mesures per a la protecció de la salut front els riscs, per a les persones i el medi ambient, generats per l’ús de la radiació ionitzant.”

Segons la Comissió internacional de protecció radiològica (ICRP) “l’objectiu de la protecció radiològica consisteix en proporcionar un nivell adequat de protecció a les persones, sense limitar inadequadament les pràctiques beneficioses a les que donen lloc les exposicions a les radiacions ionitzants. La protecció radiològica en medicina inclou, a més de la protecció del pacient, la de les persones que s’exposen a la radiació en el transcurs de les seves activitats a l’hospital i la dels voluntaris involucrats en recerca biomèdica.”

Amb aquesta prèvia el Dr. Carles Muñoz va explicar els principis bàsics de protecció radiològica: justificació, optimització i limitació; tres criteris que cal considerar a l’hora d’exposar algú a radiacions ionitzants.

Pel que fa a la justificació es considera que els beneficis obtinguts sempre han de ser superiors al risc. Quant a l’optimització, les radiacions rebudes pel personal exposat i el públic en general, han de ser tant baixes com es pugui, i finalment el límit d’aquestes radiacions sempre estaran per sota d’uns límits prèviament establerts. En aquest sentit, es preveu que de cares al 2018 s’implanti un Carnet radiològic per a cada individu amb la finalitat de controlar aquestes dosis.

Arrel de la dosis rebuda per una persona pròxima a una font d’irradiació, aquesta ve donada per tres factors fonamentals externs: el temps de permanència, la distància entre la font i l’individu i la matèria interposada entre l’una i l’altra.

Pel que fa a institucions implicades en la Protecció Radiològica a l’àmbit sanitari, trobem:

L’International Commission on Radiological Protection (ICRP) que és l’organització científica que s’encarrega d’establir la filosofia de la PR i de proporcionar, al mateix temps, recomanacions per a la utilització segura de les radiacions ionitzants.

L’International Atomic Energy Agency (IAEA) i La Unió Europea que, com a institucions, s’encarreguen de transformar els principis de la ICRP en directrius pràctiques per a facilitar el desenvolupament de les normes nacionals.

El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), que és l’òrgan responsable de la vigilància i compliment de les mesures de PR a l’estat espanyol.

I finalment els Serveis de Física Mèdica i Protecció Radiològica i les Unitats Tècniques de Protecció Radiològica que són els responsables de la vigilància i compliment de les mesures de PR a l’àmbit sanitari.

Muñoz va explicar que per assegurar l’acompliment dels objectius de la protecció radiològica cal implementar un programa de protecció radiològica a través de dues vessants:

· Protecció radiològica estructural: S’encarrega de tot allò que, podent comprometre la seguretat radiològica, estigui relacionat amb la infraestructura i disseny de cada instal·lació: blindatges, disposició de sales, enclavaments de seguretat…

· Protecció radiològica operacional: S’encarrega de tot allò que, podent comprometre la seguretat radiològica, estigui relacionat amb qualsevol procediment, ús o hàbit a la nostra feina: protocols, normes, instruccions, hàbits de feina, us de materials adequats, ús de proteccions individuals, disponibilitat d’elements estructurals (mampares, Cortines…), vigilància (dosimetria, classificació del personal treballador, classificació d’àrees…)

Finalment va comentar els principals aspectes legals de la protecció radiològica i que l’objectiu comú de tot plegat és vetllar per la protecció radiològica amb un esperit constructiu i col·laborador i que cal crear una cultura de la protecció radiològica, perquè seran les sinèrgies les que permetran assolir l’objectiu.