Obertament vol acabar amb les converses pendents sobre salut mental

Les persones amb un trastorn de salut mental, sovint se senten aïllades a causa de l’estigma i tabú socials. La solució és parlar, i és en mans de tots i totes. Així com parlem amb naturalitat sobre la salut física, hem de parlar de la salut mental.

Parlar de salut mental és la millor eina contra l’estigma: entre tots i totes aconseguirem que no quedi cap conversa pendent sobre aquest tema.

Tota la difusió que es generi sobre la campanya forma part d’una estratègia de comunicació de 360º que va dirigida a  sacsejar les consciències i cridar a l’acció de la societat catalana:

1-      Fer que les persones que coneixen algú proper que ha passat per un episodi de salut mental s’hi acostin i abordin aquesta conversa pendent.

2-      Aconseguir que 10.000 persones entrin a la plataforma www.capconversapendent.org visualitzin l’espot de campanya, els vídeos testimonials i deixin el seu compromís d’abordar aquesta conversa i puguin compartir-ho i difondre-ho per xarxes socials.

La web incorpora un comptador de converses que en tot moment ens donarà la xifra exacta del que ens falta per aconseguir el repte.

L’Àlex i l’Elisenda creuen que entre amics ha de ser fàcil explicar, per exemple, que vas a un especialista en salut mental:  “Quan els dius que durant un temps hauràs d’anar al metge perquè t’ajudin a combatre l’ansietat acaben per veure-ho com una cosa normal, com aquell qui va al dentista.”

Volem desmentir els principals mites que ens diuen que parlar de salut mental és complicat. Els estudis sobre estigma han detectat que existeixen diversos frens que dificulten aquest apropament:

• “La capsa fràgil”: hi ha gent que no sap què dir o què fer davant d’una persona amb una problemàtica de salut mental del per por a empitjorar les coses.
• “No vull sentir coses tristes”: a tots ens ha passat que sovint no ens atrevim a preguntar a una persona amb trastorn de salut mental per por la idea preconcebuda que serà una història massa íntima, dramàtica o inclús esfereïdora.
• “Potser vol que el deixem tranquil/a, si vol parlar ja trucarà ell/a”:  Quan la nostra salut mental passa per un moment delicat sovint ens sentim aïllats i tenim por al rebuig, de vegades cal que siguin els qui tenim al voltant que facin un primer pas!

Per desgràcia no tothom ha pogut fer encara aquest pas perquè això significaria que cap persona se sent discriminada per raó del deu problema de salut mental i això avui dia a Catalunya, encara no és així, els mites ens condicionen:

• El 29% dels catalans creuen que una de les principals causes de la malaltia mental és la manca d’autodisciplina.
• 17% dels catalans no donaria cap responsabilitat a les persones amb problemes de salut mental i un 34% no ho sap o no respon.
• El 21% dels catalans considera que no es pot confiar per la cura d’altres en persones que han estat pacients en hospitals de salut mental.

Font: Salut Mental Catalunya