Cinema ètic de SSIBE " El maltractament a la gent gran, una realitat invisible"

Com cada any el Comitè d'ètica assistencial de SSIBE, el dimarts 22 de novembre, va organitzar l'acte de cinema ètic amb la projecció del curtmetratge dramàtic ?Contranatura?, d'Isaac Berrocal que va donar peu a un debat posterior de la mà d'experts.

Amb una vuitantena d’assistents, el passat dimarts 12 de novembre, l’Hospital de Palamós va acollir la sessió de cinema ètic, oberta a tothom, que el Comitè d’ètica assistencial de SSIBE ve organitzant cada any, amb la projecció del curtmetratge "Contrantura" del director Isaac Berrocal, on s’exposa la difícil convivència d’una mare amb el seu fill i que és protagonitzat per Pau Cólera i Carina Björne.

La presentació de l’acte va anar a càrrec de la Dra. Montserrat Tura, membre del Comitè d’Ètica Assistencial i adjunta a la Direcció Assistencial de SSIBE, que va fer una petita introducció reflexionant sobre la invisibilitat d’algun tipus de maltractament que pateix la gent gran, aquell maltractament que els fereix l’ànima i al qual poden arribar a ser tant vulnerables, per la vinculació amb els seus cuidadors que solen ser familiars directes.

Després de la projecció es va oferir una ponència a càrrec de Jordi Muñoz, advocat i president de l’Associació per a la investigació del maltractament a persones grans (EIMA). Muñoz va afirmar que el primer problema és la invisibilitat que es dona en la gent gran per la discriminació a la que es veuen sotmesos per raó d’edat (edatisme), per la pèrdua de capacitats físiques i/o cognitives, perquè perden la capacitat de decisió per la dependència de les persones que estan al seu voltant, entrant en una vulnerabilitat emocional.

També va definir què és el maltractament amb tot el seu abast (violència, abús, negació dels drets...) i els diferents tipus que podem trobar (físic, psicològic, sexual, econòmic, negligent, abandó...).

Les dificultats per detectar maltractaments poden sorgir quan les pròpies persones grans tenen tendència a amagar relacions conflictives amb la família per por a represàlies (si no fas el que vol la família, et deixaran de cuidar o no et vindran a veure) o per autoinculpació (sóc una càrrega, una nosa...).

A partir de la detecció, la intervenció ha de ser ràpida, perquè una persona gran no disposa de temps. En els diferents àmbits professionals hi ha indicadors per a la detecció dels diferents tipus de maltractament i és molt important fer-ne una avaluació acurada en quant a severitat, estat de la víctima, entorn, comprovació del causant, objectius d’intervenció i una bona coordinació i comunicació entre professionals de salut, serveis socials i policia.

Per finalitzar, es va encetar una Taula rodona i posterior debat amb els assistents, en la que van intervenir Jordi Muñoz, Adam Oliver, agent de la Unitat regional de proximitat i atenció al ciutadà, dels Mossos d’Esquadra, Glòria Costa, treballadora social de l’Ajuntament de Palamós, Sandra Medina, treballadora social de l’Hospital de Palamós i Sílvia Puig, treballadora social de Palamós Gent Gran. Es va parlar de la importància dels treballadors/res socials en tant que professionals que es mouen en els domicilis, que veuen el context de cada situació i que poden detectar qualsevol tipus de maltractament. Aleshores és quan cada professional s’ha d’arriscar a diagnosticar i escriure-ho, recolzats per la policia o pels Grups d’atenció a les víctimes que avaluen els riscos de les víctimes, els atenen i els deriven a la xarxa corresponent d’una forma molt efectiva.

Pel que fa al maltractament que es pugui donar en les institucions, aquest pot començar amb fets com no deixar decidir a les persones grans, adoptar actituds infantilitzadores envers ells, no tenir en compte la seva opinió o vulnerar els seus drets. Per aquest motiu es debatia la importància de fer formació als professionals perquè això no es doni, però amb un enfoc no des del maltractament, sinó des del bon tracte i les bones pràctiques assistencials.

Jurídicament, el maltractament a la gent gran no es troba massa emparat, atès que es discrimina si el maltractament és a un infant, a una dona o a gent gran. Però d’acord amb la llei, per ètica o per codi moral, si detectem un maltractament, estem obligats a dir-ho tant ciutadans com professionals.

Carme Sabrià, Presidenta del Comitè d’ètica assistencial de SSIBE va ser l’encarregada de tancar l’acte concloent que cal que les institucions reflexionin sobre el tracte que dispensen a les persones grans, que s’ha de conscienciar a la gent i fer els canvis de millora que calgui i que davant qualsevol sospita de maltractament s’ha d’actuar amb valor i tenir la valentia de dir-ho.

A la nostra entitat tenim elaborat un Protocol d'actuació contra el maltractament domèstic a les persones grans.
Accès directe al document:
http://neptu/docmgr/index.php?module=fileview&objectId=9589
(accés restringit a usuaris de la Intranet)