| Responsabilitat social corporativa

El 12,5% de les dones treballadores de SSIBE són nascudes fora d’Espanya

Aquest 8M ens centrem en les treballadores provinents d’altres països i les seves històries de vida.

Els sectors sanitari i social són àmbits laborals altament feminitzats. A casa nostra, 1.163 dones del total de 1.498 persones treballadores són dones. Això suposa el 78% de la plantilla.

Aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona, volem reconèixer i visibilitzar totes aquelles treballadores que han nascut fora de Catalunya i d'Espanya i que per tant, han emigrat dels seus països d'origen per motius diversos. Un 12,5% de la nostra plantilla de dones treballadores són nascudes en d'altres països, en total 146 persones.

Totes elles provenen de fins a 27 països d'origen diferents. No obstant, el 67,8% provenen de la zona d'Amèrica Central i del Sud amb un total de 99 dones. Els països de major procedència són Marroc (19), Honduras (16), Cuba i Perú (15), Colòmbia (13) i Argentina (11).

Amb motiu del 8M, hem parlat amb 6 treballadores amb perfils diferents: algunes vingudes fa anys, d'altres recent vingudes; de diferents països de procedència i treballadores en les 3 línies assistencials de SSIBE. Són 6 històries de vida diferents que ens ajudaran a comprendre que darrere les 146 dones s'amaguen 146 històries de vida i casuístiques diferents.

Juntes, hem repassat els seus motius de migració, el seu procés d'adaptació al nou país, les barreres i obstacles que han hagut de superar i també la situació de la dona en la societat i al món laboral.

Mariame Echaouech (Marroc)
La Mariame treballa actualment com a auxiliar d'Infermeria a la Unitat de Cures Intermèdies (UCIM) de l'Hospital de Palamós. Va arribar a La Bisbal de Palamós en plena adolescència, quan tenia 14 anys, per reagrupació familiar amb el pare que ja vivia a l'Empordà.

L'arribada no va ser fàcil ja que va entrar a 3r d'ESO de l'Institut sense saber català ni castellà. Durant mesos va fer les classes amb un diccionari al costat i la similitud amb el francès va ajudar-la a aprendre el català i continuar amb el ritme de les classes.

En quant al paper de la dona, afirma que en els més de 20 anys que porta a Catalunya, ha vist com  al Marroc han anat canviant el seu paper a la societat. Als 90, el paper de la dona es circumscrivia a la casa, mentre que ara ja bastantes dones treballen i són actives al món laboral.

Gabriela Manonelles (Argentina)
La Gabriela és pneumòloga a l'Hospital de Palamós des de fa poc més d'un mes, tot i que fa un any que resideix a Espanya. Va marxar d'Argentina amb la parella i dos fills adolescents de 15 i 12 anys per la sensació d'inseguretat i caire polític d'Argentina.

Tot i que l'arribada és recent, el procés adaptatiu dels diferents membres de la família és diferent ja que la resta de la família continua a Argentina, entre ells el pare que és un lleidatà immigrat a Argentina fa dècades.

Considera que la dona encara ha de fer més esforços per tal d'obrir-se a les societats científiques i àmbits d'investigació i recerca, mentre que en l'àmbit purament assistencial no passa. Sobretot a Sudamèrica, on encara es respira bastant masclisme a la societat, tot i els canvis en els darrers anys.

Carmen Macías (Honduras)
Tot i que actualment treballa com a ajudant de cuina a l'Hospital, la història de la Carmen ha estat dura. Va arribar a Catalunya el 2011 provinent d'Itàlia. Amb la mort de la seva parella, el negoci de matança i venda de carn ja no era una opció i va decidir deixar el seu país i els seus tres fills a Honduras per tal de buscar un futur amb més possibilitats pels seus fills.

Confessa que l'adaptació va ser molt dura amb uns primers mesos plens de llàgrimes, però que d'Itàlia va arribar a Espanya pel contacte d'una neboda que hi vivia. Va treballar en la cura de persones mentre estudiava català i acabava cursos de salut i nutrició.

El gener de 2020 arriba a la cuina de l'hospital, després d'acabar un curs relacionat amb el peix l la pesca de l'àrea de promoció econòmica de l'ajuntament. El seu fill més jove té actualment 14 anys i des dels 8 que viu amb ella a Catalunya. La seva adaptació també va ser dura, sobretot el primer any d'escolarització. L'ajuda de la tutora va ser clau en l'acompanyament i la socialització i n'està molt agraïda.

Pia Veth (Holanda)
El cas de la Pia és bastant diferent de la resta. Va viure els primers 18 anys de la seva vida a la seva Holanda natal. En acabar l'educació secundària va decidir marxar per conèixer Europa i altres llocs més càlids i diferents. Va estar un any a Montpellier estudiant turisme a la universitat però va arribar a Calonge l'estiu següent per treballar en el sector turístic, on els seus pares hi tenien una segona residència. 

La seva adaptació a Catalunya la recorda amb estima, ja que tenia ganes conèixer la llengua i la cultura i el castellà l'havia estudiat a escola. No obstant, li va sobtar la vida a Catalunya a principis dels 80 on hi havia una societat més endarrerida que Holanda i també més masclista que l'actual, on s'han produït molts canvis.

Va entrar a treballar a SSIBE a principis dels 90 i afirma que el català li va servir de carta de presentació i porta d'entrada a l'entitat, on actualment treballa a admissions del CAP de Palamós. El coneixement de l'holandès li ha servit per donar suport en les diferents campanyes d'estiu i atendre a la població estiuejant.

Onelia Sànchez (Cuba)
A Cuba, l'Onèlia era mare soltera de dos criatures quan va conèixer el que actualment és el seu marit. Tenia el seu propi negoci tèxtil venent camisetes per a turistes. Tot i això, van decidir marxar el 2019 cap a Espanya per tal d'homologar el títol de dret del seu marit, que treballava com a notari.

En arribar a Espanya, van topar-se amb la burocràcia a l'hora d'homologar la llicenciatura de la seva parella. Tant és així que ha hagut de recursar pràcticament tots els crèdits del grau, que està actualment acabant.

Durant aquest període i fins ara, ella ha assumit la càrrega familiar i laboral de la parella treballant com a netejadora a l'Hospital i al CAP de Palamós. Assegura que Cuba no és un país masclista socialment, però sí que és cert que les càrregues familiars sempre solen recaure en la dona.

Ana Maria Martínez (Colòmbia)
L'Anna Maria treballa actualment a Palamós Gent Gran com a infermera, des de fa poc més d'un any. Va arribar a Espanya el 2018, provinent de Colòmbia on era infermera referent de diferents programes de salut.

Tot i la seva titulació, el període d'homologació va allargar-se uns dos anys, entre els quals va treballar com a netejadora a Palma de Mallorca, una ocupació que mai s'hagués plantejat al seu país. Entremig, els seus fills van arribar a Guadalajara amb el seu marit i un nebot que s'encarregava de la cura dels nens.

Confessa que el periple ha estat dur i llarg, però que la informació és clau i per això cal estar al corrent de la legislatura actual i del país d'origen; i també el suport d'empreses de professionals i el consolat colombià a Espanya.

Infografia #SomDones 
Amb l'objectiu de visibilitzar les nostres dones treballadores hem elaborat una infografia on es detalla el paper de les 1.163 dones del grup SSIBE en els àmbits de la presa de decisions, la seva distribució en funció de rols i perfils, la formació, el tipus de contracte i jornada laboral.

Enllaços relacionats